COM SONA L’ESO. CASTALLA ‘19 “SEIENTS BUITS”

Em trobe en la necessitat d’expressar com a professora i a tota la gent que llegeisca aquestes línies el que he sentit aquests dies a la trobada de música que enguany i des de fa 20 anys se celebra al nostre territori. Aquest any el projecte de COM SONA l’ESO ha tingut lloc a Castalla, poble de l’interior d’Alacant. No conec un projecte educatiu tant complet i que integre a la vegada tants valors educatius: la música, la convivència, l’amistat, el respecte, la llengua…i és curiós que quan comentes als companys i companyes el mateix projecte ningú que no l’ha presenciat es pot fer un lleugera idea de la magnitud de tan extraordinari espectacle.

Durant tot el curs i dos dies a la setmana, la meua companya Pilar, professora de música, i jo, amb 12 alumnes de 2n de l’ESO, hem assajat a l’aula de música l’obra anomenada “Seients Buits”. L’obra integrava 13 cançons i la seua coreografia respectiva. Seria l’obra que enguany el projecte de COM SONA l’ESO llançava i posava en marxa novament i damunt d’un escenari en format de concert en directe. La història tractava de dos adolescents que es trobaven a una parada d’autobús i a partir d’aquest moment volien convertir-se en personatges, deixar de ser persona i convertir la seua vida en històries. Al llarg del assajos ja es podia intuir que l’obra t’anava enganxant. Et sorprenies a tu mateix fora de l’aula de música cantant les cançons.

Això no era res respecte el que hauria d’arribar. El dia 8 de maig els alumnes i les alumnes del Serpis marxarem a Castalla i a partir d’aquest mateix moment van començar la seua història. Han sigut 4 dies i tres nits amb una intensitat d’assajos i emocions bestials. Veure’ns damunt de l’escenari amb 1500 alumnes, cantant, ballant i sentint tots junts no té preu. Paga la pena les hores d’assaig i el temps invertit, no es podrien comprar mai aquestes emocions i sensacions, jo no les venc…

Quina sort té l’IES Serpis d’haver conegut el projecte. Un projecte tan complet i integrador com aquest  i amb tant per a dir i amb tant per aprendre hauria d’instal·lar-se al centre i quedar-se per sempre. Jo en això ja em conforme.

…I mentrestant nosaltres seguim volant, insomnes, buscant, provant sense parar!

Remei Ibáñez Alcocer